BONES FESTES DE NADAL I FELIÇ ANY 2011.

Com cada any arriba Nadal i voldria aprofitar per felicitar-vos les festes i desitjar-vos un bon any 2011. He triat aquesta cançó de nadal de Colplay " Christmas Light" espero que ús agradi.
També desitjo que aquest any vinent torni a agafar el ritme de comunicació amb tots vosaltres através del blog.
Així que fins aviat i que passeu unes bones festes juntament amb el vostres éssers estimats.
fins aviat!!!!

SUPERACIÓ

Ara que tinc quasi trenta set anys, és quan m’adono de les moltes coses que encara no he fet.
Sempre, des de petit havia fet esport. Jugar a futbol era la meva passió. Fins que l’esport es va convertir en competició dura i pura, on nomes el resultat era important i on els medis justificaven sempre la fi. Que no era cap altre que guanyar.

Un dia vaig entendre que per guanyar no hauria de valdre tot, cops de colze , trampes malicioses i moltes altres coses que ara tampoc venen al cas.
Així que vaig avorrir jugar a futbol i vaig plegar. Tenia 20 anys i havia avorrit l’esport que feia mes de 10 anys que havia practicat. Vaig trobar-me estrany i vaig decidir practicar el “sillon- ball”. Amb poc temps vaig guanyar uns quilos de més que cada dia eren més difícils de treure i més fàcils de guanyar. Així, que durant un bon grapat d’anys vaig inflar-me considerablement.
Al fer els 30 vaig dir, PROU. Vaig començar una dieta controlada i vaig tornar a fer esport.

Al principi córrer a la cinta uns 15 minuts ja era suficient. Al meu costat corria un atlètic triatleta que semblava no cansar-se mai. Mentre jo pensava: mai podré córrer cap de les curses que aquest noi fa. Avui gràcies a la persistència, he aconseguit posar-me en forma i faig curses de fons, com 10 mils i mitjes maratons. Ara entreno a diàri amb el triatleta que abans veia com a inabastable per a mi, i qui sap si en un futur no molt llunya també compatiré en algun triatló amb ell.
Així que si esteu apostuflats al sofà, poseu-vos unes bambes i suor i KM.

I si en lloc de neu fossin granotes?

A vegades hem pregunto que passaria si algun dia pluguessin granotes?
Potser aquest país en el que vivim estaria més ben preparat, o potser fins i tot algú activaria algun pla d’emergències “gengranotes” preparat perquè la gent no haguessin de patir tots aquests sobresalts en la nostre trista, rutinària i ja prou insípida existència.
Molta gent atrapada en carreteres, d’altres fent nit en poblacions properes als seus domicilis, i mentre per la radio la gent telefonava dient haver vist municipals, mossos i altres forces publiques jugant i fent guerra de neu davant de les comisaries. Com diria el Gran filòsof Berd Schuster “no hace falta que diga nada mas”.
I per acabar de rematar la nevada, avui les escoles fan servei de mínims! Potser en algunes poblacions la situació era complicada per circular, però a Vic, els carrers eren nets de neu i les voreres perfectament transitables. Si la majoria de professors són de Vic, la majoria d’alumnes són de Vic, perquè no hi ha hagut escola avui?
Per no parlar del servei de minims que han instaurat, que és de riure.
Potser per ser un país capdavanter, pròsper i model, hauríem de canviar alguns hàbits i fer alguna cosa més que no quedar absolutament bloquejats per una nevada.

I com diu el President visca Catalunya, visc a Catalunya.

Ilana Yahav, Dibuixant sobre la sorra.

Ilana Yahav, artista israeliana, fa obres d’art sobra sorra i una taula amb llum. Alla dibuixa amb els dits sobre la sorra. D’un dibuix en surt el següent. Les seves actuacions van sempre acompanyades de música de fons i els assistents al espectable veuen les seves creacions a traves d’una pantalla. El resultat és absolutament espectacular.
Espero que us agradi.

Robbie Williams Video Killed the Radio Star LIVE

Avui per aquelles curiositats de la vida he trobat aquest vídeo al youtube i m’ha fet recordar molts bons moments passats amb aquesta cançó.
Espero que us agradi tant com a mi.

SGAE, protecció creativa o afany recaptatori?

Avui m’han enviat un correu electrònic on parla de l’intenció de la SGAE de cobrar un cànon de 20 cèntims d’euro a les biblioteques per cada llibre que prestin.

Us adjunto un fragment del correu que m’han enviat escrit per l’autor José Luis Sampedro:

“ Cuando yo era un muchacho, en la España de 1931, vivía en Aranjuez un Maestro Nacional llamado D. Justo G. Escudero Lezamit. A punto de jubilarse, acudía a la escuela incluso los sábados por la mañana aunque no tenía clases porque allí, en un despachito que le habían cedido, atendía su biblioteca circulante. Era suya porque la había creado él solo, con libros donados por amigos, instituciones y padres de alumnos. Sus 'clientes' éramos jóvenes y adultos, hombres y mujeres a quienessólo cobraba cincuenta céntimos al mes por prestar a cada cual un libroa la semana. Allí descubrí a Dickens y a Baroja, leí a Salgari y a KarlMay.
Muchos años después hice una visita a un bibliotequita de un pueblo madrileño. No parecía haber sido muy frecuentada, pero se había hecho cargo recientemente una joven titulada quien había ideado crear un rincón exclusivo para los niños con un trozo de moqueta para sentarlos.Principio del formulario
Al principio las madres acogieron la idea con simpatía porque les servía de guardería. Tras recoger a sus hijos en el colegio los dejaban allí un rato mientras terminaban de hacer sus compras, pero cuando regresaban a por ellos, no era raro que los niños, intrigados por el final, pidieran quedarse un ratito más hasta terminar el cuento queestaban leyendo. Durante la espera, las madres curioseaban, cogían algún libro, lo hojeaban y a veces también ellas quedaban prendadas.
Tiempo después me enteré de que la experiencia había dado sus frutos:algunas lectoras eran mujeres que nunca habían leído antes de que una simple moqueta en manos de una joven bibliotecaria les descubriera otros mundos”.
José Luis Sampedro

No ho ser valoreu vosaltres mateixos. Voldria deixar molt clar que crec en la protecció dels autors, però qüestiono que cobrar canons indiscriminadament sigui la millor manera de fer-ho.
Jo quan vaig al barber, no hi vaig a escoltar musica, hi vaig a tallar-me els cabells.
les biblioteques no tenen una finalitat comercial, les biblioteques no cobren per deixar-nos llibres, com és possible que la SGAE vulgui cobrar?
Potser és l’únic lloc on nens i adults poden tenir accés lliure i GRATUIT a llibres.
Cobrant és com la SGAE vol contribuir a fomentar la lectura entre els més petits i a la societat en general?
Potser als autors els han de protegir d'editors, representants i de tot el món que els envolta i que també volen viure d’ells. Potser és hora que els autors també proteixeixin als consumidor de la seva obra, no?

IRAQ: REFLEXIONS D’UN EXCOMBATENT.

Després de mirar aquest vídeo, que us adjunto, em venen al cap molts pensaments i molta indignació.
Segur que per a molts mai una guerra, per molt preventiva que sigui, porta a res de bo. Però el més indignant, és que els que decideixen que pel be comú s’ha de iniciar una invasió, mai es posaran davant de cap batallo i aniran a la guerra.
Els que paguen tot això són els soldats i la població que veuen com són maltractats, expulsats de les seves llars entre moltes altres barbaritats, que més val no pensar-hi, encara que ho facin en nom de la llibertat.
Així que el pròxim cop que algun d’aquests il·luminats decideixin fer algun remei preventiu, espero que s’ho pensi més d’una o dues vegades.